Des de que vaig iniciar la col.lecció de fruiters l'any 2004, he anat cercant varietats i ara ja supera les 180!, gairebé totes catalanes, entre pomeres, pereres, pruneres, cirerers, albercoquers, caquis presseguers, figueres i altres rareses com nespres i serveres.
El marc de plantació es ample, de 9 x 6 metres amb l'objectiu de que creixin lliures sense noses, que es desenvolupin al seu màxim potencial a semblança de les majestuoses pomeres i pereres centenàries que es poden veure a les valls del pirineu.
Com a portaempelts he utilitzat peus silvestres, fugint dels peus enanitzants de les plantacions comercials actuals, però la vaig errar amb els peus pels presseguers i ara els estic substituint per un peu nou anomenat ROOTPAC-R, d'Agromillora SL, que sembla resistent a problemes d'arrels i sembla també de llarga vida. Finalment l'utilitzaré com a portaempelts de tots els prunus, inclosos els cirerers amb un empelt-pont de prunera ADARA.
A l'utilitzar peus silvestres algunes varietats de pereres i pomeres han trigat fins a vuit anys en entrar en producció, tot just ara començo a tastar-les!
Respecte els empelts, el que més utilitzo es el de corona amb dues púes, degut a que no necessita estar-hi a sobre com en tots els altres estils d'empelts que passen necessàriament per les cintes de plàstic, que has de comprovar tot sovint que no escanyin l'empelt.
No obstant també utilitzo l'empelt estival "d'ullet" (però cada vegada menys), l'empelt a "l'anglesa", que em permet empeltar sobre portaempelts del calibre d'un llàpis, i recentment he après a empeltar "d'estella", aquest em permet empeltar sobre portaempelts molt fins, de mig llàpis de calibre.
A més, també he realitzat forces empelts d'aproximació, o sigui, quan he observat que un arbre té un peu feble (que no té vigor), li he plantat un peu silvestre al costat, l'he empeltat de la mateixa varietat i posteriorment l'he cargolat sobre el tronc de l'arbre feble, en qüestió de tres a cinc anys es fusionen els dos troncs, passant aleshores el segon peu a donar vigor a l'arbre!
Els arbres els faig alts amb una esporga lleugera, amb dos objectius, per motius estètics, buscant una relació equilibrada entre tronc i capçada, i per que no hi arribin els senglars!, de fet els primers anys faig caure la fruita en verd per evitar que trinxin els arbres!
El sòl no es llaura mai, s'hi manté un prat permanent que s'enriqueix any rera any amb noves espècies herbàcies, i es que un dels objectius es recuperar el prat de flors silvestres que engalanàven en el passat els camps catalans!
El prat es sega unes poques vegades a l'any, amb picadora accionada per tractor. L'herba es deixa picada sobre el terreny per tal de nodrir-lo i millorar-ne així la fertilitat.
El reg es realitza a estesa durant els mesos d'abril, maig i juny, però quan arriba la sequera estival, gestionant amb "seny" els 800 m3 de la bassa de la finca es pot "estirar" mitjançant un reg localitzat l'aigua fins que arribin les pluges de tardor.
Aquests primers deu anys no he realitzat tractaments fitosanitaris, bàsicament per que he fet caure la fruita per evitar els danys dels senglars i també com no hi depenc econòmicament no m'han importat les pèrdues que es poguessin produir, però a partir d'ara en que cada arbre donarà uns quants quilos de fruita, ho portaré en "ecològic", ja veurem què en surt!, en tot cas amb una petita part per tastar-ho em conformo!, la resta ho deixo per les bestioles! .
 |
| les pomeres brotant |
Com a portaempelts he utilitzat peus silvestres, fugint dels peus enanitzants de les plantacions comercials actuals, però la vaig errar amb els peus pels presseguers i ara els estic substituint per un peu nou anomenat ROOTPAC-R, d'Agromillora SL, que sembla resistent a problemes d'arrels i sembla també de llarga vida. Finalment l'utilitzaré com a portaempelts de tots els prunus, inclosos els cirerers amb un empelt-pont de prunera ADARA.
 |
| Rootpac-R al peu d'un cirerer |
Respecte els empelts, el que més utilitzo es el de corona amb dues púes, degut a que no necessita estar-hi a sobre com en tots els altres estils d'empelts que passen necessàriament per les cintes de plàstic, que has de comprovar tot sovint que no escanyin l'empelt.
 |
| empelt de corona de tres púes |
No obstant també utilitzo l'empelt estival "d'ullet" (però cada vegada menys), l'empelt a "l'anglesa", que em permet empeltar sobre portaempelts del calibre d'un llàpis, i recentment he après a empeltar "d'estella", aquest em permet empeltar sobre portaempelts molt fins, de mig llàpis de calibre.
 |
| empelt a l'anglesa |
 |
| empelt d'ullet |
A més, també he realitzat forces empelts d'aproximació, o sigui, quan he observat que un arbre té un peu feble (que no té vigor), li he plantat un peu silvestre al costat, l'he empeltat de la mateixa varietat i posteriorment l'he cargolat sobre el tronc de l'arbre feble, en qüestió de tres a cinc anys es fusionen els dos troncs, passant aleshores el segon peu a donar vigor a l'arbre!
 |
| empelt de pomera per a fusionar |
 |
| pomera qüasi fusionada |
Els arbres els faig alts amb una esporga lleugera, amb dos objectius, per motius estètics, buscant una relació equilibrada entre tronc i capçada, i per que no hi arribin els senglars!, de fet els primers anys faig caure la fruita en verd per evitar que trinxin els arbres!
 |
| cirerer en flor |
El sòl no es llaura mai, s'hi manté un prat permanent que s'enriqueix any rera any amb noves espècies herbàcies, i es que un dels objectius es recuperar el prat de flors silvestres que engalanàven en el passat els camps catalans!
El prat es sega unes poques vegades a l'any, amb picadora accionada per tractor. L'herba es deixa picada sobre el terreny per tal de nodrir-lo i millorar-ne així la fertilitat.
 |
| el prat a finals d'hivern |
El reg es realitza a estesa durant els mesos d'abril, maig i juny, però quan arriba la sequera estival, gestionant amb "seny" els 800 m3 de la bassa de la finca es pot "estirar" mitjançant un reg localitzat l'aigua fins que arribin les pluges de tardor.
 |
| l'aigua de reg |
Aquests primers deu anys no he realitzat tractaments fitosanitaris, bàsicament per que he fet caure la fruita per evitar els danys dels senglars i també com no hi depenc econòmicament no m'han importat les pèrdues que es poguessin produir, però a partir d'ara en que cada arbre donarà uns quants quilos de fruita, ho portaré en "ecològic", ja veurem què en surt!, en tot cas amb una petita part per tastar-ho em conformo!, la resta ho deixo per les bestioles! .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada